domingo, 22 de mayo de 2016

La depresión. Tratamiento psicoanalítico de la depresión. 18-6-13 LA MUJ...

Publicado por en No hay comentarios:

lunes, 26 de octubre de 2015

Consejero matrimonial, Terapia de pareja




SEXÒLEGS - SEXÓLOGOS


Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha

C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES
....
C/ Santa Anna, 26
BARCELONA

Tel 93 570 71 54 –  65 381 188 7(petición de visita)
conesa@gmail.com


Xavier Conesa Lapena
(Montcada i Reixac, 1956) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pelDepartament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de Barcelona, Universitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió
.Enllaços externs
Hemos escuchado muchas veces que la comunicación es una parte fundamental en toda relación, y según un nuevo estudio, es crucial para sentirse satisfecho con la misma. No obstante, según el mismo estudio, para estar feliz con tu pareja existen otros dos factores que podrían ser mucho más relevantes. Si querés conocer cuáles son, seguí leyendo.
En un estudio basado en internet, que involucró a 2201 participantes referidos por consejeros de parejas, los científicos decidieron probar siete “competencias” en materia de relaciones, que investigadores y terapeutas encontraron importantes para promover la felicidad en las relaciones románticas. La idea fue ordenar las habilidades en orden de importancia para comenzar a acumular datos sobre qué aspectos de las relaciones son más importantes para mantenerlas saludables. Sumado a la comunicación y la resolución de conflictos, los investigadores también estudiaron el sexo o romance, el manejo del estrés, las habilidades para la vida, el conocimiento de la pareja y el autocontrol, para ver cuáles eran los mejores predictores de la satisfacción en las relaciones.
Se les preguntaba a las parejas sobre cuestiones que probaban sus competencias en todas estas áreas y luego se inquirió sobre cuán satisfechos estaban con sus relaciones. Los investigadores correlacionaron las debilidades y fortalezas de cada persona en cada área con la satisfacción con respecto a la relación que cada persona había reportado percibir.
Encontraron que aquellos que reportaron comunicarse más efectivamente mostraron la mayor satisfacción con sus relaciones. Pero los siguientes dos factores (que también fueron los únicos que se vincularon fuertemente con la felicidad en la pareja) fueron el conocimiento de la otra persona (que incluye desde el sabor de helado que prefieren hasta sus esperanzas y sueños en la vida) y habilidades para la vida (ser capaz de mantener un trabajo, manejo de dinero, etc.).

[one_half](…)Se necesita comunicación, pero también una comprensión de que incluso las redes de comunicación más fuertes entre los miembros de la pareja, pueden vacilar cuando están bajo esta presión interna-externa(…) [/one_half]

Los consejeros de pareja, sin embargo, raramente abordan estas dos áreas, ya que el foco para fortalecer a las parejas se ha centrado en mejorar la comunicación para reducir las conductas destructivas y construir apoyo y consuelo para el otro. Tom Bradbury, un investigador de parejas veterano de UCLA, dice: “Durante los últimos 25 años, la actitud prevaleciente ha sido que las relaciones necesitan encontrarse con nuestras necesidades emocionales.” Por otro lado, el encontró que, para ser exitosas, las relaciones necesitan funcionar de una manera más práctica y mundana. Y aprender más sobre tu pareja, dice el autor principal Robert Epstein, un profesor de psicología en la Universidad de South Pacific, podría ser relativamente fácil si la gente (especialmente los hombres, ya que puntuaron peor en esta área) se tomara el trabajo de averiguar, recordar y utilizar información relativamente simple como los nombres de los familiares de su pareja y las fechas de cumpleaños y aniversarios. Epstein dice que es incluso más importante que esto, conocer cosas críticas como si tu pareja quiere tener hijos en un futuro. Aunque su estudio no separó conocimientos triviales de los más profundos, el dice que los dos están fuertemente vinculados.
Aunque otros investigadores de matrimonios han concordado en que olvidar cosas como cumpleaños y preferencias de comida puede ser molesto y perjudicial para una relación, ellos creen que la importancia de las habilidades para la vida reveladas en el estudio es fuerte.
“En realidad es una idea vieja. En 1900 una mujer u hombre pensarían, ‘mi pareja debe ser capaz de proveer.’ ‘Ella debe ser capaz de plantar y desenterrar los cultivos’”, dice Badbury. Si la pareja tenía esa base, deberían haberse considerado afortunados si también tenían sus necesidades emocionales cubiertas.
Para las parejas actuales, interesadas en mejorar su relación, dicen los autores del estudio, los terapeutas podrían considerar volver a lo básico e incorporar habilidades sociales más prácticas en su discusión. Y eso podría incluir referir a aquellos que les faltan habilidades a manejadores de dinero o entrenadores de profesión. “Las habilidades de comunicación son necesarias, pero no son suficientes cuando están bajo estrés”, dice Lisa Neff, investigadora de parejas de la Universidad de Texas.
Es importante para las parejas saber cómo el mundo externo (es decir, la posibilidad de conseguir trabajo, si sus hijos podrían jugar con seguridad afuera o ir a una buena escuela) afectará su relación incluso si tienen buenas habilidades para la vida y para comunicarse. Las relaciones sólidas, dice Bradbury, reconocen cómo las presiones de afuera de la casa y de la relación pueden influenciar, e incluso romper buenas habilidades de comunicación.
“Afuera hay un mundo real que nos afecta”, dice Bradbury. Para lidiar con esto se necesita comunicación, pero también una comprensión de que incluso las redes de comunicación más fuertes entre los miembros de la pareja, pueden vacilar cuando están bajo esta presión interna-externa. La estrategia que él sugiere para las parejas que lo consultan es unir fuerzas en vez de alejarse del otro. “No es uno contra el otro; son los dos contra el mundo”, dice el.

Si bien los datos que nos arrojan diversas estadísticas en relación al divorcio siguen aun hoy alertándonos, el hecho de que los números sean cada vez más elevados produce una naturalización de estas circunstancias al punto que pasa por desapercibida la importancia que una ruptura de pareja puede llegar a implicar.
La problemática resulta sin dudas aun más dificultosa en el caso de la existencia de hijos ya que el modo en que la pareja encare la situación y la maneje en relación a los niños, delimitará un escenario que puede resultar propicio para la invención de nuevos vínculos o, por el contrario, facilitar el desencadenamiento de modos patológicos de enfrentamiento.
Mientras que el concepto de “conyugalidad” supondría una convivencia, un contacto sexual, un proyecto de vida y un vínculo amoroso entre dos partes, el término “parentalidad” marca la presencia de hijos en común. Pese a que son dos cuestiones autónomas e independientes suele asociarse, en los hechos, la ruptura de la conyugalidad con una consecuente separación de los hijos.

¿En qué circunstancias una pareja decide divorciarse?

En Buenos Aires ocurre un divorcio cada dos casamientos diarios, así como en las grandes ciudades, tales como Córdoba o Rosario, habría una separación cada tres matrimonios, mientras que, por el contrario, en lugares más tranquilos como ser Jujuy o Salta la relación es de 1 a 10.
Dicha información anima a pensar que el divorcio está muy asociado a las actividades, siendo en las grandes ciudades característico un modo acelerado de vivir que imposibilita el disfrute del tiempo de distracción, necesario para romper con la rutina y rencontrarse con la intimidad de la pareja.
En un contexto tal suele darse un desencuentro que aproxima a las partes a un sentimiento de desconocimiento en relación a ese otro con el que conviven y con quien incluso no mantienen diálogo alguno.
Está comprobado que, en aquellas parejas donde el tipo de comunicación se asocia a una escucha atenta y receptiva, se genera una red de contención tal que habilita un sentimiento de reconocimiento y pertenencia del vínculo, desarrollando, a su vez, una identidad al interior de la relación.
Por el contrario, cuando la comunicación es nula o cuando se basa en reproches, en acusaciones y en querellas, termina configurándose una trama rígida que no sostiene, volviéndose el vínculo una de las fuentes de malestar y desencuentros más grandes.
En este tipo de relaciones, a su vez, se acrecienta la no tolerancia a la diferencia, y con ella; la posibilidad de querer aplastar y borrar los rasgos alternos, siendo la violencia un recurso utilizado para convertir al sujeto en objeto, funcionando como una bola de nieve que amenaza con destruir a las partes.
Es en este punto que el divorcio aparece como un panorama posible y cuando se decide emprender el camino de la separación, comenzándose así a producirse la necesidad de transformación del vínculo.

¿Qué implicancias tiene el divorcio?

Sin lugar a dudas, el divorcio resulta una situación crítica y traumática en tanto instala un cambio brusco en el devenir de la pareja, y de la familia; los acuerdos e ideales establecidos dejan de tener valor y resulta necesario inventar nuevas reglas y proyectos.
La ruptura desgarra, duele, porque lleva a la gran pregunta de quién se es sin ese otro con el que se compartieron años de vida, emergiendo un sentimiento de desprotección y de desorientación en torno a uno y los demás.
A la par surge una gran paradoja; mientras se vuelve menester la ausencia del otro para poder olvidarlo y superar la separación, en el caso de que haya hijos, ese otro deberá estar también presente, y eso resulta muy difícil de afrontar.
De allí que, en gran medida, se crean organizaciones dualistas como modo defensivo de atravesamiento, en el que aparecen dos figuras: la victima y el victimario, el culpable y el inocente.

¿Qué ocurre cuando estas dualidades entrampan a los hijos?

Cuando los padres hacen partícipes a sus hijos de la ruptura de la pareja y pretenden negociar con ellos, éstos no saben para dónde correr.
Muchas veces los niños quedan sujetados a la voluntad y manejo de los adultos, como si se tratara de un objeto más por el que se disputa la herencia y la distribución de bienes ante el divorcio.
Generalmente se apabulla a los hijos con frases que no hacen más que desvalorizar y responsabilizar al otro por la separación o abandono de la familia, como si el divorcio entre los padres implicase también separarse de los hijos.
Cuando el hijo queda posicionado de uno u otro lado suelen despertarse en él emociones ambivalentes de amor y odio, junto a la culpa por aquellos pensamientos y sentimientos negativos que se le aparecen en relación a alguno de sus papás.
Al fantasear que él pudo haber provocado las peleas entre los progenitores, sintiéndose responsable por ello, y al suponer que si el amor entre sus padres se agotó también podrían dejarlo de amar a él, es frecuente el desprendimiento de una profunda angustia.
En ese contexto de desorientación y desprotección suelen aparecen síntomas tales como enuresis, miedos desmedidos, distracción y bajas calificaciones en la escuela, comportamientos agresivos hacia uno u otro sexo, sólo por mencionar algunos de los fenónemos patológicos.
Sin lugar a dudas cuando los adultos involucran a los hijos en su separación se produce un impacto nocivo en la manera en que éstos establecen lazos, no sólo durante su niñez sino a lo largo de todo su crecimiento, repercutiendo incluso en sus primeras relaciones amorosas que se ven atravesadas por los temores derivados de esta experiencia tan traumática.
De allí que, si bien el divorcio implicará un duelo tanto para padres como hijos en la medida en que  la familia es una estructura en la que la modificación en uno conlleva a la afectación de todos, transformar el nexo entre los padres e hijos hacia un vínculo más sano posibilitaría ahorrar gran parte del sufrimiento.

¿Cuáles podrían ser salidas más saludables a esta situación?

En primer lugar se vuelve menester que una vez que se toma la decisión de separarse, se lo comuniquen al hijo dejándole en claro que la disposición es de ambas partes y que en cuanto tal nada tiene que ver con él, así como el hecho de que los padres vivan en diferentes hogares no quiere decir que él deje de contar ni con uno ni con otro, y que el amor que le tienen seguirá siendo el mismo, más allá de los cambios que puedan darse en la pareja.
En segundo lugar, dado que bajo ningún motivo el niño debe quedar en posición de tener que elegir, ya que seguirá siendo el hijo de ambos, no deberá ser utilizado como medio ni intermedio de ninguno de los padres.
Por dicha razón los adultos no dejarán de cumplir sus obligaciones ni ejercerán sus derechos, lo cual quiere decir que; deberán responsabilizarse por el cuidado, mantenimiento monetario y calidad de crianza de sus hijos a la par que podrán disfrutar de compartir momentos con ellos y de entablar contacto asiduamente.
Una elaboración saludable tiene que ver entonces con el hecho de aceptar que  el divorcio es de la pareja y no de los hijos y que sólo si se reinventa la relación entre los adultos, en cuanto a padres que comparten un hijo en común, podrá el niño no salir mayormente lastimado de la situación.
En el ámbito de la psicoterapia abundan una serie de mitos que en nada ayudan a lo que debería ser el trabajo personal del pacientes que acude a un psicoterapeuta y, en general, de quienes en un momento determinado de sus vidas les preocupa un problema que interfiere en la estabilidad de las mismas.
Uno de estos mitos es la tendencia exagerada a utilizar el mantra “hay que ser positivos”, como consejo-panacea universal que, sin rigor profesional, y abusivamente, utilizan quienes tienden a espiritualizar los problemas y preocupaciones sin contemplar la realidad. Otro de los mitos es aventurar que “el nacimiento hijo ayuda a resolver los problemas de pareja”, craso error desde la perspectiva de una psicoterapia seria. El tercer mito, precisamente del que trata este artículo, es la creencia de que “una pareja puede resolver la crisis de relación que atraviesa haciendo un viaje de placer”.

Crisis de pareja y vacaciones

Mi experiencia profesional echa por tierra este último mito –mas bien una fantasía– según suelo comprobar en algunos pacientes después de las vacaciones de verano, una época del año que suele abocar en frecuentes separaciones y divorcios otoñales. Esto es debido a que ciertas parejas en crisis pretenden resolverla en vacaciones, forzando su convivencia sin haber planteado previa y adecuadamente sus problemas en común, y aun menos los individuales que cada uno aporta a la relación. Es por ello que, al estar juntos más horas al día, sin los lapsus de respiro que brindan las actividades de la vida cotidiana, quedan más en evidencia las discrepancias y se acelera el riesgo de ruptura. Cuando un pareja en crisis se plantea realizar un viaje mágico para salvar su relación, se suelen crear expectativas que someten a un sobreesfuerzo a ese gigante con pies de barro que es una relación que se tambalea y, como resultado, sólo consiguen darse de bruces con la realidad. Se trata pues de esfuerzos estériles, algo así como intentar rehabilitar un edificio con los cimientos defectuosos y pretender, además, que sea habitable.
teràpia de parella, conseller matrimonial, assessor de parelles
psicòleg de parelles, terapeuta de parelles, conseller matrimonial a barcelona
​​conseller matrimonial a granollers, conseller matrimonial en mollet
teràpia de parella a barcelona, ​​teràpia de parella a granollers,
psicòleg de parelles en barcelona  Arenys de Mar conseller matrimonial
Arenys de Mar teràpia de parella , Arenys de Munt consejeo matrimonial
Arenys de Munt teràpia de parella , assessor de parelles , assessor matrimonial
assessor matrimonial a granollers , assessor sexològic
Badalona conseller matrimonial , Badalona teràpia de parella
Barberà del Vallès conseller matrimonial , Barberà del Vallès teràpia de parella
Barcelona conseller matrimonial , Barcelona teràpia de parella
Barcelona teràpia de parella, Barcelona conseller matrimonial
Caldes de Montbui conseller matrimonial , Caldes de Montbui teràpia de parella
Calella teràpia de parella , Canet de Mar conseller matrimonial
Castellar del Vallès teràpia de parella , Castelldefels conseller matrimonial
Castelldefels teràpia de parella , Cerdanyola del Vallès conseller matrimonial
Cerdanyola del Vallès teràpia de parella , conseller matrimonial
conseller matrimonial a badalona , conseller matrimonial a barcelona
conseller matrimonial a granollers , conseller matrimonial a mataro
conseller matrimonial en mollet , consultor matrimonial
El Masnou teràpia de parella , Gavà conseller matrimonial
Gavà teràpia de parella ,Granollers conseller matrimonial
Granollers teràpia de parella , La Garriga conseller matrimonial
la Garriga teràpia de parella , Llinars del Vallès conseller matrimonial
Llinars del Vallès teràpia de parella , Mataró conseller matrimonial
Mataró teràpia de parella , Mollet del Vallès conseller matrimonial
Mollet del Vallès teràpia de parella , Montcada I Reixac conseller matrimonial
Montcada I Reixac teràpia de parella , Montornès del Vallès conseller matrimonial
Montornès del Vallès teràpia de parella , Palau-solità i Plegamans
conseller matrimonial , Palau-solità i Plegamans teràpia de parella
psicòleg de parelles , psicòleg de parelles a barcelona
Ripollet conseller matrimonial , Ripollet teràpia de parella
Rubí conseller matrimonial , Rubí teràpia de parella
Sabadell conseller matrimonial , Sabadell teràpia de parella
Sant Cugat del Vallès conseller matrimonial , Sant Cugat del Vallès teràpia de parella 
Sant Feliu de Codines conseller matrimonial ,Sant Feliu de Codines teràpia de parella 
Sant Quirze del Vallès conseller matrimonial , Sant Quirze del Vallès teràpia de parella
Santa Coloma de Gramenet conseller matrimonial , Santa Coloma de Gramenet teràpia de parella
sexòleg a badalona , sexòleg a granollers , sexòleg a mataro , sexòleg a mollet
terapeuta de parelles , teràpia de parella , teràpia de parella a barcelona
teràpia de parella a granollers , Terrassa conseller matrimonial ,
Terrassa teràpia de parella , Tiana teràpia de parella , Vic conseller matrimonial
Vic teràpia de parella , Vilassar de Mar teràpia de parella 
Alella conseller matrimonial , Alella teràpia de parella , Ametlla del Vallès conseller matrimonial
Ametlla del Vallès teràpia de parella , Arenys de Mar conseller matrimonial
Arenys de Mar teràpia de parella , Arenys de Munt consejeo matrimonial
Arenys de Munt teràpia de parella , assessor de parelles
Badalona conseller matrimonial , Badalona teràpia de parella
Barberà del Vallès conseller matrimonial , Barberà del Vallès teràpia de parella
Barcelona conseller matrimonial ,Barcelona teràpia de parella ,
Caldes de Montbui conseller matrimonial , Caldes de Montbui teràpia de parella , 
Calella conseller matrimonial , Calella teràpia de parella , Canet de Mar conseller matrimonial
Canet de Mar teràpia de parella ,Castellar del Vallès conseller matrimonial , 
Castellar del Vallès teràpia de parella , Castelldefels conseller matrimonial 
Castelldefels teràpia de parella , Cerdanyola del Vallès conseller matrimonial ,
Cerdanyola del Vallès teràpia de parella ,conseller matrimonial , conseller matrimonial del Masnou
conseller matrimonial a barcelona , conseller matrimonial a granollers ,
conseller matrimonial en mollet , Cornellà conseller matrimonial ,
Cornellà de Llobregat teràpia de parella , del Masnou teràpia de parella , 
Esplugues de Llobregat conseller matrimonial , Esplugues de Llobregat teràpia de parella
Franqueses del Vallès conseller matrimonial , Franqueses del Vallès teràpia de parella ,
Gavà conseller matrimonial , Gavà teràpia de parella , Granollers conseller matrimonial , 
Granollers teràpia de parella , Igualada conseller matrimonial ,Igualada teràpia de parella , 
l’Hospitalet de Llobregat conseller matrimonial , l’Hospitalet de Llobregat teràpia de parella ,
la Garriga conseller matrimonial , la Garriga teràpia de parella ,
Llinars del Vallès conseller matrimonial , Llinars del Vallès teràpia de parella ,
Manresa conseller matrimonial , Manresa teràpia de parella , Martorell conseller matrimonial
Martorell teràpia de parella , Matadepera conseller matrimonial , Matadepera teràpia de parella 
Mataró conseller matrimonial ,Mataró teràpia de parella , Mollet del Vallès conseller matrimonial 
Mollet del Vallès teràpia de parella , Monistrol de Montserrat conseller matrimonial 
Monistrol de Montserrat teràpia de parella , Montcada I Reixac conseller matrimonial 
Montcada I Reixac teràpia de parella , Montornès del Vallès conseller matrimonial 
Montornès del Vallès teràpia de parella ,Palau-solità i Plegamans conseller matrimonial
Palau-solità i Plegamans teràpia de parella , Piera conseller matrimonial 
Piera teràpia de parella , Pineda de Mar conseller matrimonial , Pineda de Mar teràpia de parella
Polinyà conseller matrimonial , Polinyà teràpia de parella , Prat de Llobregat conseller matrimonial 
Prat de Llobregat teràpia de parella ,Premià conseller matrimonial , Premià teràpia de parella
psicòleg de parelles , psicòleg de parelles a barcelona , Ripollet conseller matrimonial
Ripollet teràpia de parella , Rubí conseller matrimonial , Rubí teràpia de parella ,
Sabadell conseller matrimonial , Sabadell teràpia de parella , Sant Andreu de la Barca conseller matrimonial
Sant Andreu de la Barca teràpia de parella , Sant Andreu de Llavaneres conseller matrimonial
Sant Andreu de Llavaneres teràpia de parella , Sant Boi de Llobregat conseller matrimonial ,
Sant Boi de Llobregat teràpia de parella , Sant Cugat del Vallès conseller matrimonial ,
Sant Cugat del Vallès teràpia de parella , Sant Feliu de Codines conseller matrimonial , 
Sant Feliu de Codines teràpia de parella , Sant Feliu de Llobregat conseller matrimonial , 
Sant Feliu de Llobregat teràpia de parella , Sant Joan Despí conseller matrimonial , Sant Joan Despí teràpia de parella
Sant Just Desvern conseller matrimonial , Sant Just Desvern teràpia de parella , Sant Quirze del Vallès conseller matrimonial
Sant Quirze del Vallès teràpia de parella , Sant Sadurní d’Anoia conseller matrimonial , Sant Sadurní d’Anoia teràpia de parella ,
Santa Coloma de Gramenet conseller matrimonial ,Santa Coloma de Gramenet teràpia de parella , terapeuta de parelles
teràpia de parella , teràpia de parella a barcelona ,teràpia de parella a granollers , 
Terrassa conseller matrimonial , Terrassa teràpia de parella , Tiana conseller matrimonial ,
Tiana teràpia de parella , Tona conseller matrimonial , Tona teràpia de parella , Vic conseller matrimonial 
Vic teràpia de parella , Viladecans conseller matrimonial , Viladecans teràpia de parella ,
Vilafranca del Penedès conseller matrimonial ,Vilafranca del Penedès teràpia de parella ,
Vilanova i la Geltrú conseller matrimonial , Vilanova i la Geltrú teràpia de parella,
Vilassar de Mar conseller matrimonial , Vilassar de Mar teràpia de parella . 
terapia de pareja,consejero matrimonial, asesor de parejas, psicologo de parejas, terapeuta de parejas,
consejero matrimonial en barcelona, consejero matrimonial en granollers, consejero matrimonial en mollet,
terapia de pareja en barcelona, terapia de pareja en granollers,psicologo de parejas en barcelona 
Arenys de Mar consejero matrimonial, Arenys de Mar terapia de pareja, Arenys de Munt 
consejeo matrimonial, Arenys de Munt terapia de pareja, asesor de parejas, asesor matrimonial,
asesor matrimonial en granollers, asesor sexologico, Badalona consejero matrimonial
Badalona terapia de pareja, Barberà del Vallès consejero matrimonial, Barberà del Vallès
terapia de pareja, Barcelona consejero matrimonial, Barcelona terapia de pareja,
Barcelona terapia de pareja, Barcelona consejero matrimonial,,
Caldes de Montbui consejero matrimonial, Caldes de Montbui terapia de pareja,
Calella terapia de pareja, Canet de Mar consejero matrimonial, Castellar del Vallès
terapia de pareja, Castelldefels consejero matrimonial, Castelldefels terapia de pareja,
Cerdanyola del Vallès consejero matrimonial, Cerdanyola del Vallès terapia de pareja, 
consejero matrimonial, consejero matrimonial en badalona, consejero matrimonial en barcelona, 
consejero matrimonial en granollers, consejero matrimonial en mataro, consejero matrimonial en mollet,
consultor matrimonial, El Masnou terapia de pareja, Gavà consejero matrimonial Gavà terapia de pareja
, Granollers consejero matrimonial, Granollers terapia de pareja, La GarrLa Garriga consejero matrimonial
, La Garriga terapia de pareja, Llinars del Vallès consejero matrimonial,
 Llinars del Vallès terapia de pareja, Mataró consejero matrimonial, Mataró terapia de pareja
, Mollet del Vallès consejero matrimonial, Mollet del Vallès terapia de pareja,
 Montcada I Reixac consejero matrimonial, Montcada I Reixac terapia de pareja, 
Montornès del Vallès consejero matrimonial, Montornès del Vallès terapia de pareja,
 Palau-solità i Plegamans consejero matrimonial, Palau-solità i Plegamans terapia de pareja,
 psicologo de parejas, psicologo de parejas en barcelona, Ripollet consejero matrimonial,
 Ripollet terapia de pareja, Rubí consejero matrimonial, Rubí terapia de pareja, Sabadell consejero matrimonial
, Sabadell terapia de pareja, Sant Cugat del Vallès consejero matrimonial, Sant Cugat del Vallès terapia de pareja
, Sant Feliu de Codines consejero matrimonial, Sant Feliu de Codines terapia de pareja, 
Sant Quirze del Vallès consejero matrimonial, Sant Quirze del Vallès terapia de pareja,
 Santa Coloma de Gramenet consejero matrimonial, Santa Coloma de Gramenet terapia de pareja,
 sexologo en badalona, sexologo en granollers, sexologo en mataro, sexologo en mollet, terapeuta de parejas,
 terapia de pareja, terapia de pareja en barcelona, terapia de pareja en granollers, Terrassa consejero matrimonial,
 Terrassa terapia de pareja, Tiana terapia de pareja, Vic consejero matrimonial, Vic terapia de pareja,
 Vilassar de Mar terapia de pareja and tagged Alella consejero matrimonial, Alella terapia de pareja,
 Ametlla del Vallès consejero matrimonial, Ametlla del Vallès terapia de pareja, Arenys de Mar consejero matrimonial,
 Arenys de Mar terapia de pareja, Arenys de Munt consejeo matrimonial, Arenys de Munt terapia de pareja, 
asesor de parejas, Badalona consejero matrimonial, Badalona terapia de pareja, Barberà del Vallès consejero matrimonial,
 Barberà del Vallès terapia de pareja, Barcelona consejero matrimonial, Barcelona terapia de pareja, Caldes de Montbui 
consejero matrimonial, Caldes de Montbui terapia de pareja, Calella consejero matrimonial, Calella terapia de pareja,
 Canet de Mar consejero matrimonial, Canet de Mar terapia de pareja, Castellar del Vallès consejero matrimonial, 
Castellar del Vallès terapia de pareja, Castelldefels consejero matrimonial, Castelldefels terapia de pareja,
 Cerdanyola del Vallès consejero matrimonial, Cerdanyola del Vallès terapia de pareja, consejero matrimonial, 
consejero matrimonial El Masnou, consejero matrimonial en barcelona, consejero matrimonial en granollers,
 consejero matrimonial en mollet, Cornellà consejero matrimonial, Cornellà de Llobregat terapia de pareja, 
El Masnou terapia de pareja, Esplugues de Llobregat consejero matrimonial, Esplugues de Llobregat terapia de pareja,
 Franqueses del Vallès consejero matrimonial, Franqueses del Vallès terapia de pareja,
 Gavà consejero matrimonial, Gavà terapia de pareja, Granollers consejero matrimonial, 
Granollers terapia de pareja, Igualada consejero matrimonial, Igualada terapia de pareja, 
L'Hospitalet de Llobregat consejero matrimonial, L'Hospitalet de Llobregat terapia de pareja,
 La Garriga consejero matrimonial, La Garriga terapia de pareja, Llinars del Vallès 
consejero matrimonial, Llinars del Vallès terapia de pareja, Manresa consejero matrimonial,
 Manresa terapia de pareja, Martorell consejero matrimonial, Martorell terapia de pareja, 
Matadepera consejero matrimonial, Matadepera terapia de pareja, Mataró consejero matrimonial,
 Mataró terapia de pareja, Mollet del Vallès consejero matrimonial, Mollet del Vallès terapia de pareja,
 Monistrol de Montserrat consejero matrimonial, Monistrol de Montserrat terapia de pareja,
 Montcada I Reixac consejero matrimonial, Montcada I Reixac terapia de pareja, Montornès del Vallès consejero matrimonial,
 Montornès del Vallès terapia de pareja, Palau-solità i Plegamans consejero matrimonial,
 Palau-solità i Plegamans terapia de pareja, Piera consejero matrimonial, Piera terapia de pareja, 
Pineda de Mar consejero matrimonial, Pineda de Mar terapia de pareja, Polinyà consejero matrimonial,
 Polinyà terapia de pareja, Prat de Llobregat consejero matrimonial, Prat de Llobregat terapia de pareja,
 Premià consejero matrimonial, Premià terapia de pareja, psicologo de parejas, psicologo de parejas en barcelona,
 Ripollet consejero matrimonial, Ripollet terapia de pareja, Rubí consejero matrimonial, Rubí terapia de pareja, 
Sabadell consejero matrimonial, Sabadell terapia de pareja, Sant Andreu de la Barca consejero matrimonial, 
Sant Andreu de la Barca terapia de pareja, Sant Andreu de Llavaneres consejero matrimonial, 
Sant Andreu de Llavaneres terapia de pareja, Sant Boi de Llobregat consejero matrimonial, 
Sant Boi de Llobregat terapia de pareja, Sant Cugat del Vallès consejero matrimonial, 
Sant Cugat del Vallès terapia de pareja, Sant Feliu de Codines consejero matrimonial, 
Sant Feliu de Codines terapia de pareja, Sant Feliu de Llobregat consejero matrimonial, 
Sant Feliu de Llobregat terapia de pareja, Sant Joan Despí consejero matrimonial, 
Sant Joan Despí terapia de pareja, Sant Just Desvern consejero matrimonial, 
Sant Just Desvern terapia de pareja, Sant Quirze del Vallès consejero matrimonial, 
Sant Quirze del Vallès terapia de pareja, Sant Sadurní d'Anoia consejero matrimonial, 
Sant Sadurní d'Anoia terapia de pareja, Santa Coloma de Gramenet consejero matrimonial, 
Santa Coloma de Gramenet terapia de pareja, terapeuta de parejas, terapia de pareja,
 terapia de pareja en barcelona, terapia de pareja en granollers, Terrassa consejero matrimonial,
 Terrassa terapia de pareja, Tiana consejero matrimonial, Tiana terapia de pareja, Tona consejero matrimonial,
 Tona terapia de pareja, Vic consejero matrimonial, Vic terapia de pareja, Viladecans consejero matrimonial, 
Viladecans terapia de pareja, Vilafranca del Penedès consejero matrimonial, Vilafranca del Penedès terapia de pareja, 
Vilanova i la Geltrú consejero matrimonial, Vilanova i la Geltrú terapia de pareja, Vilassar de Mar consejero matrimonial,
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: ,

domingo, 26 de mayo de 2013

Terapia de Pareja Granollers




Psicólogos Mollet del Vallès - Psicòleg a Mollet

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha



C/ Gaietà Vinzia, 11-13

MOLLET DEL VALLES


C/ Santa Anna, 26

BARCELONA

Tel 93 570 71 54 -653 811 887



conesa@gmail.com




                     Xavier Conesa Lapena 


Psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l'Institut Superior d'Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d'Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L'Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de Barcelona, Universitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i 
Centre d'Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l'any 1.999
L'any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d'aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.

Enllaços externs
- Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena
- Acta Constitucional de l'Institut Superior d'estudis Sexològics I.S.E.S.
- Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona
- Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona
- Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon Llull- Acord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.- Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d'Estudis Universitaris de California, Illinois
- Reconeixement de l'Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada
- Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic "El Mundo". Any 2.005
- Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic "Público". Any 2.007
- Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
- Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia
          Carme Serrat Bretcha


·         Licenciada en Psicologia Colegiada número 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
·         Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
·         Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
·         Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
·         Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
·         Terapeuta Sexual i Familiar
·         Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
·         Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
.         Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
          Assessora Psicològica d’escoles bressol.
          Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya


PUBLICACIONS:


Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs.
"El paper del Psicòleg a les Psicoteràpies"

Psychologies
"Amor i Sexe: Inseparables?"


Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs:
"La Sexualitat en Pacients amb Anorexia i Bulimia"

La Portada del Valles:
"Se hereda la depresió?"

Contrapunt:
"El tractament Psicològic. Un enfoc actual"

La Vanguardia.Suplemet:
"Sexe a P-3"

Contrapunt:
"Estils de vida que poden ajudar a la Depresió"

Publicaciones en Psicoactiva. Revista especialitzada:

2002 Articulo: EYACULACION PRECOZ. (autor: xavier conesa). la eyaculacion precoz: el problema sexologico mas frecuente y el que tiene mejor solucion.

2002 Articulo: CRISI? QUINA CRISI!. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en l'entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostre estil ...

2003 Articulo: EL MALESTAR PSICOLÒGIC. (autor: xavier conesa). les primeres dades que tenim de la xarxa de metges de capçalera indiquen que a l'11 % dels pacients que ens consulten se'ls diagnostica un problema psicològic. aquestes dades queden per comprovar, ja que un pacient pot tenir diver...

2003 Articulo: FUNCIONAMIENTO DE UN CENTRO PSICOLÓGICO EN LA PRÁCTICA COTIDIANA. (autor: judith fernández sánchez). descripción del funcionamiento del centro psicológico conesa-serrat

2004 Articulo: REFLEXIONES SOBRE UN TRASTORNO PARANOIDE VS. TOC. (autor: xavier conesa). hace algún tiempo que estoy tratando a un muchacho que presenta un cuadro que considero que está en ese punto de inflexión entre el trastorno paranoide y el trastorno obsesivo grave...¿donde ubicarlo?

2004 Articulo: L'ESTRÈS I L'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). els professionals d'atenció primària constaten dia a dia en una part important dels pacients un component psíquic associat als seus símptomes, i en molts diagnostiquem un transtorn psicològic com a problema de base.

2005 Articulo: TRACTAMENT DEL TRASTORN D'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). la multiplicitat de símptomes que presenten aquests trastorns condueixen els pacients a recòrrer infructuosament als consultoris de diverses especialitats, sense obtenir, en molts casos, un diagnòstic correcte, i per tant, un trac...

2005 Articulo: COMPRENDRE L'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). dins l´ansietat o atac de pànic hi ha dues forces que s'uneixen i es sumen.

2006 Articulo: CRISIS D'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en el nostre entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostr...

2006 Articulo: MÉTODO CONESA-SERRAT PARA EL TRATAMIENTO DE LA DEPRESIÓN. (autor: xavier conesa). la complejidad del trastorno depresivo requiere de un abordaje multifactorial. generalmente requerirá de una psicoterapia y del antidepresivo adecuado. a todo ello habrá que añadir unos cambios de vida. no existe por tanto la p...

2007 Articulo: DEPRESSIÓ MENOR: DISTIMIA (DEPRESSIÓ NEURÒTICA). (autor: xavier conesa). criteris per al diagnòstic de distimia (dsm-iv).

2007 Articulo: COM ES DIAGNOSTICA UNA DEPRESSIÓ GREU. (autor: xavier conesa). criteris per diagnosticar una depressió major o malencònica (dsm-iv).

2008 Articulo: INFORMACIÓ NECESSARIA PEL PACIENT DEPRESSIU. (autor: xavier conesa). la depressió és una malaltia, no un defecte de personalitat o una debilitat. la millora és la norma, no l'excepció. els tractaments són efectius, hi ha moltes opcions de tractament, i és possible establir un tractament efectiu per...

2008 Articulo: QUAN APAREIX LA DEPRESSIÓ. (autor: xavier conesa). en atenció primària, entre el 6% i 8 % dels pacients pateixen trastorns depressius majors, i el risc de depressió és clarament més alt a les dones.

2008 Articulo: COM ENS HEM DE COMPORTAR DAVANT D'UNA PERSONA QUE PATEIX DEPRESSIÓ?. (autor: xavier conesa). no hi ha res més dolorós que veure com el marit, la dona, el pare, la mare, el fill o la filla es mostren cada cop més apàtics, deixen de participar en els esdeveniments familiars, no es preocupen del seu aspecte personal, es pass...

2009 Articulo: ESTRÉS, DEPRESSIÓ I EXERCICI FÍSIC. (autor: xavier conesa). l'estrès. de manera general, els estudis indiquen que l'exercici ajuda l'individu a afrontar millor l'estrès, gràcies a una adequada predisposició biològica que ajudaria a afrontar-ne els resultats psicològics i psicosocials. el t...

2009 Articulo: ADOLESCENTS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). en arribar a l'adolescència, els nens d'ahir, ja convertits en el noi o la noia d'avui, prendran consciència de la seva homosexualitat i hauran d'assumir-la i acceptar-la.

2009 Articulo: NENS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). sent encara l'homosexualitat un tema tabú i, per tant, poc explicat, els primers que s'adonen de l'orientació homosexual d'un infant són els seus companys d'escola.

2010 Articulo: TRACTAMENT DEL LLENGUATGE EN ELS NENS. (autor: xavier conesa). retards del llenguatge es donen en nens petits que fan un desenvolupament més tardà de les habilitats lingüístiques. a partir del joc cal anar recollint les seves expressions comunicatives al mateix temps que es van donant models ...

2010 Articulo: LA HIPERACTIVITAT. (autor: xavier conesa). la hiperactivitat infantil o, tal com es coneix des del punt de vista tècnic, el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (tdah) és una de les alteracions comportamentals de major impacte en el desenvolupament educatiu i ...

2003 Articulo: QUAN LES NOIES NO MENGEN. (autor: xavier conesa). els factors de risc en els trastorns alimentaris en l'anorèxia i la bulímia nervioses són molts, sobretot en la pubertat del sexe femení, però el central és la restricció alimentària.

2003 Articulo: QUAN MENJAR ÉS UN PROBLEMA. (autor: xavier conesa). la bulímia és la ingesta excessiva d'aliments que després s'intenten compensar amb conductes anòmales com ara vòmits, abús de laxants i diurètics, o dietes restrictives intermitents la qual cosa s'acaba convertint en un costum que...

2004 Articulo: QUÈ HA DE FER LA FAMÍLIA DAVANT UN MALALT DE BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). és totalment incorrecte afirmar que les famílies són la causa d'un trastorn alimentari. no obstant això, determinades característiques familiars, juntament amb factors individuals de la persona malalta i factors socials, poden pre...

2005 Articulo: MENJAR MOLT I A TOTES HORES: TRACTAMENT. (autor: xavier conesa). no hi ha una única línia d'actuació o tractament possible en els trastorns d'alimentació, i en concret en la búlimia nerviosa. se'n pot aplicar més d'un i fer-ho conjuntament per augmentar l'efectivitat del tractament.

2006 Articulo: PER QUÈ APAREIX LA BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). factors que afavoreixen l'aparició de la bulímia.

2006 Articulo: LOGOPEDIA: ALTERACIONS DEL LLENGUATGE. (autor: xavier conesa). detecció i diagnòstic.

2006 Articulo: QUÈ SABEM SOBRE L'ALCOHOL?. (autor: xavier conesa). diversos consells sobre l'alcohol

2007 Articulo: DROGUES INFORMACIÓ GENERAL. (autor: xavier conesa). què és la droga?. és una substància que tant pot ser natural com química i que quan es consumeix modifica el funcionament del nostre cos i de la nostra ment, alterant l'estat d'ànim, la percepció i el coneixement. sovint crea dep...

2008 Articulo: QUÈ ÉS UN TRACTAMENT PSICOLÒGIC?. (autor: xavier conesa). el tractament psicològic (psicoteràpia) té com a objectiu el canvi de pensaments, sentiments i conductes que a l'individu li fan patir d'una manera o d'una altra.

2008 Articulo: VISIÓ GENERAL DELS TRASTORNS PSICOLÒGICS. (autor: xavier conesa). les solucions semblen difícils de trobar, però l'evidència és que resulta imprescindible cuidar, en la mesura que sigui possible, la dinámica diària de vida que tenim i respectar el fet que hem de destinar un temps mínim a activit...


Tribuna Vallesana
"L'atenció psicològica a la comarca del Valles"

La Portada del Valles:
"Com reconèixer i tractar l'alcoholisme"


Continguts del Master de Sexologia de l'Institut Superior d'Estudis Sexològics (ISES)

En condició de Director de l'Entitat i com a Docent.

Reconeguts pel Departament de Salut de la Generalitat:



1. Disfuncions Sexuals Masculines. La Falta de Erecció.

2. Disfuncions Sexuals Femenines. La manca de desig sexual.

3. Estudi del Vaginisme

4. La Complexitat Sexual. Les Parafílies
5. Generalització dels Trastorns Sexuals
6. Estudi del Orgasme i els seus Disfuncions
7. Avaluació de les Disfuncions Sexuals a General
8. El Diagnòstic en Sexualitat
9. Disfuncions Sexuals Masculines. La Ejaculació Precoç
10. L'Entrevista Psico-Sexual
11. El Enquadrament Terapèutic. L'actitud del Terapeuta
12. Farmacologia i Sexologia

  • Mirar a una pareja pelear e insultarse es terrible para un terapeuta, según Terry Real, un trabajador social clínico en Nueva York. "Los terapeutas que tratan a parejas necesitan ser -y se hacen- más activos y se involucran más con sus pacientes que cuando se trata a individuos por separado", explica Jennifer Kunst, PhD, de Psychology Today. ¿La terapia de pareja es más efectiva que la individual? ¿Para qué tipo de parejas es? Las respuestas, en palabras deprofesionales, a continuación.
    En psicoteràpia, els fenomenòlegs empraven el mètode existencial. Un concepte central utilitzat en aquesta psicoteràpia és el de "Estructura fonamental del significat" introduït per L.Binswanger (1945) per referir-se a la tendència humana a percebre significats en els fets i transcendir-los. En aquesta línia, V. Frankl (1950) desenvolupa la logoteràpia, forma en què la persona revisa la seva història personal i el sentit donat a la seva existència a través del desenvolupament de determinats valors existencials (creatius o realitzacions personals, experiencials o trobades amb esdeveniments rellevants i actitudinals o afrontament de fets immodificables). La missió del terapeuta en la logoteràpia serà que el pacient reconstrueixi seus significats a través del procés de presa de decisions personals.
    A la dècada dels anys cinquanta, a Europa, tenim així a un nombrós grup de filòsofs, psicòlegs i psiquiatres interessats per aspectes cognitius, com els fenòmens de consciència, els valors i els significats.

     D. Psicologia soviètica:
    A l'Europa oriental, seguint la tradició pauloviana d'estudiar les bases neurobiològiques del funcionament psíquic, diversos investigadors i teòrics de les ciències socials i biològiques estudien la gènesi de les funcions psíquiques superiors o cognitives. Entre ells destaquen el neuropsicòleg Luria, que ja pels anys trenta, va crear aquesta ciència (la neuropsicologia) i que en els anys seixanta la va desenvolupar gràcies a la influència teòrica del psicòleg Vigostki.
    Les bases de la neuropsicologia (Luria, 1962, 1973) són:
    1 - Les funcions psíquiques superiors (cognitives) es desenvolupen a partir del context social.
    2 - El llenguatge provinent del medi social permet connectar sectors funcionals del cervell prèviament independents i que amb la seva integració generen sistemes funcionals nous.
    3 - Rellevància de les connexions entre l'escorça cerebral i el sistema límbic en els processos emocionals i cognitius.
    E. Psicologia de l'aprenentatge i teràpia de conducta:
    A partir dels anys seixanta en el camp de la modificació de conducta, tant en la seva vessant teòrica tradicional (psicologia de l'aprenentatge) com en la seva vessant pràctica clínica (teràpia de conducta), van apareixent de manera progressiva una sèrie d'objeccions a les limitacions del paradigma conductista tradicional:
    2.2. Diferències en la capacitat, tipus i fenòmens d'aprenentatge segons diferències individuals de personalitat. (Eysenck, 1960 i Gray, 1964).
    2.3. Existència de conductes no apreses, pròpies de l'espècie (K. Lorenz, Hernstein ...).
    Es pot considerar a G. Kelly com un teòric i clínic molt avançat a la seva època. Quan en els anys 50 i 60 les teories predominants en el terreny de la personalitat era la "teoria dels trets" o la "teoria de l'aprenentatge", aquest autor, pràcticament en una posició marginal de la psicologia, va generar una teoria cognitiva del funcionament personal. En les seves obres "La Teoria dels contructos personals" (1955) i "Teoria de la personalitat" (1966), exposa que els humans miren al món ia ells mateixos, a través de pautes o categories cognitives, "els constructes personals". Aquests constructes s'utilitzen per categoritzar els esdeveniments i representen la forma personal d'interpretar i actuar en el món. La teràpia consisteix en una revisió dels constructes utilitzats pel pacient que s'han convertit en disfuncionals i en ajudar a formular nous constructes més funcionals.
    G. Psicologia cognitiva:
    La psicologia cognitiva, contràriament al que comunament se sol crear no es va originar a la dècada dels anys seixanta, sinó molt abans com a disciplina de la psicologia experimental i de la psicologia evolutiva.
    En la tradició experimentalista destaca, especialment, l'anglès FC Bartlett. En la seva obra "Recordant" de 1932, desenvolupa una explicació constructivista de la memòria, concepció que es va anticipar gairebé quaranta anys a les teories dels esquemes cognitius actuals. Les investigacions de Bartlett van portar a que rebutgés el concepte de memòria com a dipòsit o "magatzem" i va subratllar el concepte de memòria com "construcció". La construcció implicava que la memòria utilitza esquemes per observar i classificar la informació, per tant com un procés actiu de reinterpretació. La successiva reorganització de l'experiència en esquemes permet el desenvolupament de la memòria i els esdeveniments recordats que són reconstruïts de manera diferent en funció de l'ampliació dels esquemes.
    En la tradició de la psicologia evolutiva J.Piaget (1896-1980) va dedicar pràcticament tota la seva obra a l'estudi del desenvolupament cognitiu, sobretot del pensament i la intel · ligència. Per a Piaget l'individu vá organitzant la seva experiència i coneixement en esquemes cognitius que a través de dos processos fonamentals (assimilació i acomodació) es vá modificant. El procés de desenvolupament s'inicia a partir d'esquemes "sensorials i motors" on el coneixement està lligat a l'acció directa, i acaba en els esquemes de les "operacions formals" on s'han aconseguit nivells d'abstracció més deslligats de l'experiència immediata.
    En els anys seixanta, gràcies a la influència de la teoria de la informació, la teoria de la comunicació, la teoria general de sistemes i sobretot el desenvolupament dels ordinadors, la psicologia en general es fa cognitiva (caldria dir amb més exactitud "es reconstrueix com cognitiva ", si tenim en compte els antecedents anteriorment exposats). Es concep l'ésser humà no com un mer reactor als estímuls ambientals, sinó com un constructor actiu de la seva experiència, un "processador actiu de la informació" (Neisser, 1967).
    El nou model teòric cognitiu resultant és el "Processament d'informació". Les característiques generals d'aquest model són (Mahoney, 1974).
    1 - La conducta humana està intervinguda pel processament d'informació del sistema cognitiu humà.
    2 - Es distingeix entre processos (operacions mentals implicades en el funcionament cognitiu) i estructures (característiques permanents del sistema cognitiu).
    3 - Es proposen quatre categories generals de processos cognitius: atenció (selectivitat assimilativa dels estímuls), codificació (representació simbòlica de la informació), emmagatzematge (retenció de la informació i recuperació (utilització de la informació emmagatzemada).
    4 - Es destaquen tres estructures cognitives: Receptor sensorial (rep la informació interna i externa), una memòria a curt termini (que ofereix una retenció a curt termini de la informació seleccionada) i una memòria a llarg termini (que ofereix una retenció permanent de la informació).
    En resum la persona no és un reactor a l'ambient (conductisme) o forces organísmiques biològiques (model psicodinàmic), sinó un constructor actiu de la seva experiència, amb caràcter intencional o propositiu.
    L'EMERGÈNCIA D'UN PARADIGMA INTEGRADOR
    Des dels anys setanta fins a la data actual han vingut proliferant la generació massiva de nous models psicoterapèutics. Goleman (1986) arriba a identificar 2500 orientacions psicoterapèutiques. Aquest estat s'ha degut fonamentalment a dues causes: la crisi dels models teòrics predominants (el psicoanalític i el conductista, sobretot) i l'estudi sistemàtic de l'eficàcia de les diferents psicoteràpies.
    Pel que fa als models tradicionalment predominants es produeixen una sèrie de fets:
    A) En l'orientació psicoanalítica:
    1 - Oblit teòric del factor evolutiu filogenètic de les espècies. La teoria Freudiana partint de Darwin, redueix l'explicació de la conducta a mecanismes excessivament precognitivos. (Peterfreund, 1971).
    2 - Ús d'un llenguatge antropomòrfic i "homuncular" de la metapsicologia: "Això, Ego, Superego .." (Peterfreund, 1971).
    3 - Rebuig, de vegades visceral, d'una aproximació científica, confonent la ciència amb una definició empirista de la mateixa, com a base del rebuig. (Peterfreund, 1971).
    4 - Eficàcia comparativament superior de teràpies dinàmiques breus davant del psicoanàlisi tradicional, violant el principi de l'anàlisi prolongat (Malan, 1963, 1976).
    5 - Acceptació general de les observacions clíniques de l'obra freudiana, però rebutjant la seva interpretació metapsicológica i proposant com a alternativa un model mes cognitiu per interpretar aquestes dades (pe Peterfreund, 1971; Erdelyi, 1974 i Arieti, 1985).
    B) En l'orientació conductista:
    1 - Modificació de l'explicació unidireccional, ambientalista de la conducta, per una explicació bidireccional, on el subjecte coparticipa a produir la seva conducta. (Bandura, 1982).
    2 - Oblit, igual que en la psicoanàlisi, el factor filogenètic-evolutiu i diferències d'espècies.
    3 - Eficàcia diferenciada de les tècniques conductistes només en alguns trastorns (pe fòbies, compulsions ...) i no en la generalitat d'ells com es proposava en una visió excessivament optimista d'aquest model. (Frank, 1985).
    4 - Incorporació progressiva al model conductista ambientalista de factors mediacionals de tipus biològic (pe Eysenck, 1982) i cognitives (Mahoney, 1974 i Bandura, 1982).
    C) En les diferents orientacions psicoterapèutiques, en general (Garske i Linn, 1989):
    1 - Els conceptes cognitius expliquen fenòmens clínics divergents, des de la interpretació fins al condicionament, permetent salvar les diferències entre els límits teòrics.
    2 - Entre els mecanismes comuns a totes les psicoteràpies que expliquen el canvi destaquen els relacionals, i com a través d'una nova relació amb el terapeuta es facilita la modificació cognitiva: activació d'expectatives de canvi, modificació de creences disfuncionals i desenvolupament d'habilitats cognitives -conductuals.
    3 - La psicologia cognitiva, a diferència de la psicoanàlisi, el conductisme i la psicologia humanista, no està unida a una epistemologia estreta de la conducta humana. Té un immens valor heurístic per omplir els buits teòrics i paradigmàtics.
    4 - Els elements relacionals, inconscients i d'aprenentatge tenen perfecta cabuda en el model cognitiu de manera integrada i coherent.
    En resum es proposa al model cognitiu com a paradigma integrador. Aquest model aportaria a la psicoteràpia (C. Perris, 1988):
    1 - Una teoria evolucionista de l'aprenentatge i l'organització de l'experiència subjectiva, coherent amb el desenvolupament filogenètic i ontogenètic del sistema nerviós humà.
    2 - Un teoria contrastable i verificable científicament.
    3 - Un marc de confluència de diferents orientacions de la psicoteràpia que expliquen el canvi i l'estabilitat de la conducta en base a processos cognitius
    Part I: TEORIA I FONAMENTS
    2. Els Fundadors de la Psicoteràpia Cognitiva: Beck i Ellis
    La Teràpia Racional Emotiva de Ellis
    LA TERÀPIA RACIONAL EMOTIVA DE ELLIS:
    Albert Ellis (1913 -) (1913 -) va rebre el seu títol de graduat de psicologia el 1934 al City College de Nova York. Nou anys més tard, el 1943 va obtenir el títol de "Màster" i el 1947 el de doctor, aquests dos últims a la Universitat de Columbia. Ja en 1943 havia començat la seva tasca clínica en consultes privades, tractant problemes matrimonials, familiars i sexuals. Al poc temps va començar a interessar per la psicoanàlisi, i va procurar instruir-se en aquest tipus de psicoteràpia, passant 3 anys d'anàlisi personal. En aquesta època va ocupar diversos càrrecs i dedicacions com a psicòleg clínic en un centre de salut mental annex a un hospital estatal, va ser a més psicòleg cap del centre de diagnòstic del departament de Nova York d'Institucions i Agències, també va ser professor de les Universitats de Rutgers i Nova York, però podem dir que la major part de la seva vida la va dedicar a la pràctica privada de la psicoteràpia.
    La seva pràctica privada va ser inicialment psicoanalítica, amb èmfasi en la teoria de Karen Horney. Revisant els resultats del seu treball, va estimar que el 50% dels seus pacients milloraven i el 70% dels pacients neuròtics (xifres similars a la resta dels psicoanalistes). Però Ellis no estava satisfet amb aquestes xifres ni amb la teoria psicoanalítica que fonamentava la seva feina. Els seus punts de qüestionament a aquesta teoria se centraven en l'excessiva passivitat del terapeuta i del pacient i la lentitud del procediment. Per això va acostar més la seva tasca psicoterapèutica a un enfocament "neofreudiano", obtenint un 63% de millora en els seus pacients i un 70% en els seus pacients neuròtics. Tot això s'havia aconseguit amb menys temps i menys entrevistes. Però tot i això, va observar que els seus pacients se solien estancar en la mera comprensió de la seva conducta ("Inshigts") sense que la modifiquessin necessàriament. En aquest punt va començar a buscar mètodes més actius en la teoria de l'aprenentatge i les tècniques de condicionament. Els seus resultats van millorar encara més. Però no estava encara satisfet del tot. Va ser en 1955 quan va començar a desenvolupar el seu enfocament racional-emotiva de la psicoteràpia. El 1958 va publicar per primera vegada el seu famós model ABC per a la teràpia, on exposava que els trastorns emocionals derivaven d'un continu "autodoctrinamiento" en exigències irracionals. La teràpia tenia així com a fi, no només prendre consciència d'aquest autodoctrinamiento en creences irracionals, sinó també en la seva substitució activa per creences més racionals anti-exigencials i anti-absolutistes i la posada en pràctica conductual mitjançant tasques fora de la consulta.
    Entre 1950 i 1965 publica una sèrie d'obres centrades preferencialment en l'àrea sexual (pe "sexe sense culpa", 1958, "Art i Tècnica de l'Amor", 1960 i "L'enciclopèdia de la conducta sexual", 1961), que li van fer ocupar un lloc rellevant en aquesta àrea. També en 1962 publica la seva primera obra rellevant en el camp de la psicoteràpia ("Raó i Emoció en Psicoterapia") on exposa extensament el seu model de la teràpia racional-emotiva. A partir dels seixanta, Ellis es va dedicar a aprofundir i ampliar les aplicacions clíniques de la seva model, publicant una gran quantitat d'obres, que tenien com a eix central esdevenir "mètodes d'autoajuda".
    Ara exposarem els principals conceptes de la seva obra (Ellis, 1962,1981,1989 i 1990).
    1 - Principals conceptes teòrics
    A-METES I RACIONALITAT:
    Els homes són més feliços quan es proposen metes i s'esforcen per assolir racionalment. Les principals fites humanes es poden englobar en:
    a-Supervivència.
    b-La felicitat. Aquesta última pot ser perseguida a través d'una o diverses de les següents submetes:
    - Aprovació o afecte.
    - Èxit i Competència personal en diversos assumptes.
    - Benestar físic, emocional o social.
    En aquest punt, Ellis, destaca la forta concepció filosòfica de la seva teràpia (seguint en gran mesura la tradició estoica) on els humans són éssers propositius a la recerca de metes personals, que constitueixen al seu torn, les "filosofies personals" de cadascú.
    B-COGNICIÓ I PROCESSOS PSICOLÒGICS:
    a-Pensament, afecte i conducta estan interrelacionats, afectant mútuament.
    Pensament
    Afecte Conducta
    b-Els principals components de la salut i els trastorns psicològics es troben a nivell del pensament, a nivell cognitiu. Aquests components determinants són:
    - Les Creences Irracionals (Exigències) en els processos de trastorn psicològic.
    - Les Creences Racionals (Preferències) en els processos de salut psicològica.
    C-ÈMFASI HUMANISTA-FILOSÒFIC DEL MODEL:
    a-Les persones, en certa manera, pateixen per defensar filosofies vitals centrades en perseguir els seus objectius personals de manera exigent, absolutista i irracional.
    b-Les persones són més feliços, de manera general, quan persegueixen els seus objectius de manera anti-exigent, anti-absolutista, preferiblement o de manera racional.
    Depressió reactiva 
    Aquest tipus de depressions responen a factors situacionals, sent la seva gènesi bàsicament psicològica.
    No s'han evidenciat fins ara elements hereditaris ni organogénicos que poguessin tenir pes en l'explicació de l'origen d'aquests quadres.
    Es caracteritzen per presentar una marcada tristesa acompanyat per un estat d'ansietat exagerada.
    L'inici del quadre és gradual, i el seu curs continu. El pacient mostra tant acte com heteroagressivitat, i hi ha absència de productivitat delirant.
    En la depressió reactiva s'haurà de tenir en compte la personalitat de base, ja que ella serà la que li imprimeixi la característica essencial de les manifestacions.
    No serà el mateix un pacient, per exemple, amb personalitat histeoroide enfront d'una situació de dol, que un pacient amb personalitat esquizoide davant de la mateixa situació.
    Depressió Endògena
    En els casos de les depressions endògenes és important assenyalar els factors constitucionals i l'herència.
    S'observa una evident tristesa vital que envaeix la totalitat de l'existència del malalt, condicionant globalment la seva conducta.
    L'inici d'aquests quadres és brusc, presentant diverses variacions al llarg del curs de la malaltia. Predomina la autoagressió i la recerca obsessiva del suïcidi com a "remei de tots els mals".
    S'observen idees delirants, de les quals podem destacar les idees de ruïna, en què el malalt se sent un ésser inservible, sent per tant, absolutament rescindible la seva existència. Les idees de culpa que fan que el subjecte se senti responsable de totes les calamitats que ocorren al seu voltant i finalment les idees de suïcidi, per la qual cosa és important recordar que en aquest tipus de quadres la recerca del suïcidi és real i concreta, no merament una actuació. Aquesta recerca es caracteritza per ser planificada, no deixant cap possibilitat de ser rescatat.
    Referint-nos a la resposta terapèutica per a aquests quadres, cal esmentar que els mateixos solen tenir una bona resposta als antidepressius. El tractament psicoterapèutic és essencialment important com a suport als esquemes psicofarmacològics de base, sense descartar en el cas de la presència d'idees delirants, la conveniència d'una internament domiciliària o institucional del pacient, per al seu millor contenció.

Terapia de Pareja Granollers
Publicado por en 2 comentarios:
Etiquetas: , , , ,
Ubicación: Mollet del Vallès, Barcelona, España
Suscribirse a: Entradas (Atom)