Terapia de Pareja Granollers

Psicólogos Mollet del Vallès - Psicòleg a Mollet

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha

C/ Gaietà Vinzia, 11-13

MOLLET DEL VALLES

www.xavierconesa.com

C/ Santa Anna, 26

BARCELONA

Tel 93 570 71 54 -653 811 887

conesa@gmail.com

Xavier Conesa Lapena  Psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l'Institut Superior d'Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d'Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L'Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de Barcelona, Universitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i  Centre d'Estudis Universitaris de California, Illinois Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l'any 1.999 L'any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d'aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público. Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya. Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió. Enllaços externs - Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena - Acta Constitucional de l'Institut Superior d'estudis Sexològics I.S.E.S. - Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona - Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona - Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon Llull- Acord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.- Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d'Estudis Universitaris de California, Illinois - Reconeixement de l'Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada - Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic "El Mundo". Any 2.005 - Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic "Público". Any 2.007 - Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya - Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia - Publicacions

Carme Serrat Bretcha

·         Licenciada en Psicologia Colegiada número 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)

·         Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)

·         Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.

·         Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)

·         Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull

·         Terapeuta Sexual i Familiar

·         Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.

·         Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària

.         Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,

          Assessora Psicològica d’escoles bressol.

          Assessorament a pares

Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya

PUBLICACIONS:

Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs. "El paper del Psicòleg a les Psicoteràpies" Psychologies "Amor i Sexe: Inseparables?" Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs: "La Sexualitat en Pacients amb Anorexia i Bulimia" La Portada del Valles: "Se hereda la depresió?" Contrapunt: "El tractament Psicològic. Un enfoc actual" La Vanguardia.Suplemet: "Sexe a P-3" Contrapunt: "Estils de vida que poden ajudar a la Depresió" Publicaciones en Psicoactiva. Revista especialitzada: 2002 Articulo: EYACULACION PRECOZ. (autor: xavier conesa). la eyaculacion precoz: el problema sexologico mas frecuente y el que tiene mejor solucion. 2002 Articulo: CRISI? QUINA CRISI!. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en l'entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostre estil ... 2003 Articulo: EL MALESTAR PSICOLÒGIC. (autor: xavier conesa). les primeres dades que tenim de la xarxa de metges de capçalera indiquen que a l'11 % dels pacients que ens consulten se'ls diagnostica un problema psicològic. aquestes dades queden per comprovar, ja que un pacient pot tenir diver... 2003 Articulo: FUNCIONAMIENTO DE UN CENTRO PSICOLÓGICO EN LA PRÁCTICA COTIDIANA. (autor: judith fernández sánchez). descripción del funcionamiento del centro psicológico conesa-serrat 2004 Articulo: REFLEXIONES SOBRE UN TRASTORNO PARANOIDE VS. TOC. (autor: xavier conesa). hace algún tiempo que estoy tratando a un muchacho que presenta un cuadro que considero que está en ese punto de inflexión entre el trastorno paranoide y el trastorno obsesivo grave...¿donde ubicarlo? 2004 Articulo: L'ESTRÈS I L'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). els professionals d'atenció primària constaten dia a dia en una part important dels pacients un component psíquic associat als seus símptomes, i en molts diagnostiquem un transtorn psicològic com a problema de base. 2005 Articulo: TRACTAMENT DEL TRASTORN D'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). la multiplicitat de símptomes que presenten aquests trastorns condueixen els pacients a recòrrer infructuosament als consultoris de diverses especialitats, sense obtenir, en molts casos, un diagnòstic correcte, i per tant, un trac... 2005 Articulo: COMPRENDRE L'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). dins l´ansietat o atac de pànic hi ha dues forces que s'uneixen i es sumen. 2006 Articulo: CRISIS D'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en el nostre entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostr... 2006 Articulo: MÉTODO CONESA-SERRAT PARA EL TRATAMIENTO DE LA DEPRESIÓN. (autor: xavier conesa). la complejidad del trastorno depresivo requiere de un abordaje multifactorial. generalmente requerirá de una psicoterapia y del antidepresivo adecuado. a todo ello habrá que añadir unos cambios de vida. no existe por tanto la p... 2007 Articulo: DEPRESSIÓ MENOR: DISTIMIA (DEPRESSIÓ NEURÒTICA). (autor: xavier conesa). criteris per al diagnòstic de distimia (dsm-iv). 2007 Articulo: COM ES DIAGNOSTICA UNA DEPRESSIÓ GREU. (autor: xavier conesa). criteris per diagnosticar una depressió major o malencònica (dsm-iv). 2008 Articulo: INFORMACIÓ NECESSARIA PEL PACIENT DEPRESSIU. (autor: xavier conesa). la depressió és una malaltia, no un defecte de personalitat o una debilitat. la millora és la norma, no l'excepció. els tractaments són efectius, hi ha moltes opcions de tractament, i és possible establir un tractament efectiu per... 2008 Articulo: QUAN APAREIX LA DEPRESSIÓ. (autor: xavier conesa). en atenció primària, entre el 6% i 8 % dels pacients pateixen trastorns depressius majors, i el risc de depressió és clarament més alt a les dones. 2008 Articulo: COM ENS HEM DE COMPORTAR DAVANT D'UNA PERSONA QUE PATEIX DEPRESSIÓ?. (autor: xavier conesa). no hi ha res més dolorós que veure com el marit, la dona, el pare, la mare, el fill o la filla es mostren cada cop més apàtics, deixen de participar en els esdeveniments familiars, no es preocupen del seu aspecte personal, es pass... 2009 Articulo: ESTRÉS, DEPRESSIÓ I EXERCICI FÍSIC. (autor: xavier conesa). l'estrès. de manera general, els estudis indiquen que l'exercici ajuda l'individu a afrontar millor l'estrès, gràcies a una adequada predisposició biològica que ajudaria a afrontar-ne els resultats psicològics i psicosocials. el t... 2009 Articulo: ADOLESCENTS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). en arribar a l'adolescència, els nens d'ahir, ja convertits en el noi o la noia d'avui, prendran consciència de la seva homosexualitat i hauran d'assumir-la i acceptar-la. 2009 Articulo: NENS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). sent encara l'homosexualitat un tema tabú i, per tant, poc explicat, els primers que s'adonen de l'orientació homosexual d'un infant són els seus companys d'escola. 2010 Articulo: TRACTAMENT DEL LLENGUATGE EN ELS NENS. (autor: xavier conesa). retards del llenguatge es donen en nens petits que fan un desenvolupament més tardà de les habilitats lingüístiques. a partir del joc cal anar recollint les seves expressions comunicatives al mateix temps que es van donant models ... 2010 Articulo: LA HIPERACTIVITAT. (autor: xavier conesa). la hiperactivitat infantil o, tal com es coneix des del punt de vista tècnic, el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (tdah) és una de les alteracions comportamentals de major impacte en el desenvolupament educatiu i ... 2003 Articulo: QUAN LES NOIES NO MENGEN. (autor: xavier conesa). els factors de risc en els trastorns alimentaris en l'anorèxia i la bulímia nervioses són molts, sobretot en la pubertat del sexe femení, però el central és la restricció alimentària. 2003 Articulo: QUAN MENJAR ÉS UN PROBLEMA. (autor: xavier conesa). la bulímia és la ingesta excessiva d'aliments que després s'intenten compensar amb conductes anòmales com ara vòmits, abús de laxants i diurètics, o dietes restrictives intermitents la qual cosa s'acaba convertint en un costum que... 2004 Articulo: QUÈ HA DE FER LA FAMÍLIA DAVANT UN MALALT DE BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). és totalment incorrecte afirmar que les famílies són la causa d'un trastorn alimentari. no obstant això, determinades característiques familiars, juntament amb factors individuals de la persona malalta i factors socials, poden pre... 2005 Articulo: MENJAR MOLT I A TOTES HORES: TRACTAMENT. (autor: xavier conesa). no hi ha una única línia d'actuació o tractament possible en els trastorns d'alimentació, i en concret en la búlimia nerviosa. se'n pot aplicar més d'un i fer-ho conjuntament per augmentar l'efectivitat del tractament. 2006 Articulo: PER QUÈ APAREIX LA BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). factors que afavoreixen l'aparició de la bulímia. 2006 Articulo: LOGOPEDIA: ALTERACIONS DEL LLENGUATGE. (autor: xavier conesa). detecció i diagnòstic. 2006 Articulo: QUÈ SABEM SOBRE L'ALCOHOL?. (autor: xavier conesa). diversos consells sobre l'alcohol 2007 Articulo: DROGUES INFORMACIÓ GENERAL. (autor: xavier conesa). què és la droga?. és una substància que tant pot ser natural com química i que quan es consumeix modifica el funcionament del nostre cos i de la nostra ment, alterant l'estat d'ànim, la percepció i el coneixement. sovint crea dep... 2008 Articulo: QUÈ ÉS UN TRACTAMENT PSICOLÒGIC?. (autor: xavier conesa). el tractament psicològic (psicoteràpia) té com a objectiu el canvi de pensaments, sentiments i conductes que a l'individu li fan patir d'una manera o d'una altra. 2008 Articulo: VISIÓ GENERAL DELS TRASTORNS PSICOLÒGICS. (autor: xavier conesa). les solucions semblen difícils de trobar, però l'evidència és que resulta imprescindible cuidar, en la mesura que sigui possible, la dinámica diària de vida que tenim i respectar el fet que hem de destinar un temps mínim a activit... Tribuna Vallesana "L'atenció psicològica a la comarca del Valles" La Portada del Valles: "Com reconèixer i tractar l'alcoholisme" Continguts del Master de Sexologia de l'Institut Superior d'Estudis Sexològics (ISES) En condició de Director de l'Entitat i com a Docent. Reconeguts pel Departament de Salut de la Generalitat: 1. Disfuncions Sexuals Masculines. La Falta de Erecció. 2. Disfuncions Sexuals Femenines. La manca de desig sexual. 3. Estudi del Vaginisme 4. La Complexitat Sexual. Les Parafílies 5. Generalització dels Trastorns Sexuals 6. Estudi del Orgasme i els seus Disfuncions 7. Avaluació de les Disfuncions Sexuals a General 8. El Diagnòstic en Sexualitat 9. Disfuncions Sexuals Masculines. La Ejaculació Precoç 10. L'Entrevista Psico-Sexual 11. El Enquadrament Terapèutic. L'actitud del Terapeuta 12. Farmacologia i Sexologia 13. Sessió de Devolució. Entrevista aclaridora asesor, pareja, parejas, problemas, psicologo, terapia, psicologo de parejas, terapia de pareja, consejero matrimonial, confictos de pareja, psicologos de pareja, consejeros matrimoniales, asesor matrimonial, asesores matrimoniales, terapia de pareja, terapias de pareja, terapias de parejas, psicologo de pareja, psicologos de parejas, asesor matrimonial, asesores matrimoniales,

• 
  
• Mirar a una pareja pelear e insultarse es terrible para un terapeuta, según Terry Real, un trabajador social clínico en Nueva York. "Los terapeutas que tratan a parejas necesitan ser -y se hacen- más activos y se involucran más con sus pacientes que cuando se trata a individuos por separado", explica Jennifer Kunst, PhD, de Psychology Today. ¿La terapia de pareja es más efectiva que la individual? ¿Para qué tipo de parejas es? Las respuestas, en palabras deprofesionales, a continuación.
  En psicoteràpia, els fenomenòlegs empraven el mètode existencial. Un concepte central utilitzat en aquesta psicoteràpia és el de "Estructura fonamental del significat" introduït per L.Binswanger (1945) per referir-se a la tendència humana a percebre significats en els fets i transcendir-los. En aquesta línia, V. Frankl (1950) desenvolupa la logoteràpia, forma en què la persona revisa la seva història personal i el sentit donat a la seva existència a través del desenvolupament de determinats valors existencials (creatius o realitzacions personals, experiencials o trobades amb esdeveniments rellevants i actitudinals o afrontament de fets immodificables). La missió del terapeuta en la logoteràpia serà que el pacient reconstrueixi seus significats a través del procés de presa de decisions personals.
  A la dècada dels anys cinquanta, a Europa, tenim així a un nombrós grup de filòsofs, psicòlegs i psiquiatres interessats per aspectes cognitius, com els fenòmens de consciència, els valors i els significats.
  
  D. Psicologia soviètica:
  A l'Europa oriental, seguint la tradició pauloviana d'estudiar les bases neurobiològiques del funcionament psíquic, diversos investigadors i teòrics de les ciències socials i biològiques estudien la gènesi de les funcions psíquiques superiors o cognitives. Entre ells destaquen el neuropsicòleg Luria, que ja pels anys trenta, va crear aquesta ciència (la neuropsicologia) i que en els anys seixanta la va desenvolupar gràcies a la influència teòrica del psicòleg Vigostki.
  Les bases de la neuropsicologia (Luria, 1962, 1973) són:
  1 - Les funcions psíquiques superiors (cognitives) es desenvolupen a partir del context social.
  2 - El llenguatge provinent del medi social permet connectar sectors funcionals del cervell prèviament independents i que amb la seva integració generen sistemes funcionals nous.
  3 - Rellevància de les connexions entre l'escorça cerebral i el sistema límbic en els processos emocionals i cognitius.
  E. Psicologia de l'aprenentatge i teràpia de conducta:
  A partir dels anys seixanta en el camp de la modificació de conducta, tant en la seva vessant teòrica tradicional (psicologia de l'aprenentatge) com en la seva vessant pràctica clínica (teràpia de conducta), van apareixent de manera progressiva una sèrie d'objeccions a les limitacions del paradigma conductista tradicional:
  2.2. Diferències en la capacitat, tipus i fenòmens d'aprenentatge segons diferències individuals de personalitat. (Eysenck, 1960 i Gray, 1964).
  2.3. Existència de conductes no apreses, pròpies de l'espècie (K. Lorenz, Hernstein ...).
  Es pot considerar a G. Kelly com un teòric i clínic molt avançat a la seva època. Quan en els anys 50 i 60 les teories predominants en el terreny de la personalitat era la "teoria dels trets" o la "teoria de l'aprenentatge", aquest autor, pràcticament en una posició marginal de la psicologia, va generar una teoria cognitiva del funcionament personal. En les seves obres "La Teoria dels contructos personals" (1955) i "Teoria de la personalitat" (1966), exposa que els humans miren al món ia ells mateixos, a través de pautes o categories cognitives, "els constructes personals". Aquests constructes s'utilitzen per categoritzar els esdeveniments i representen la forma personal d'interpretar i actuar en el món. La teràpia consisteix en una revisió dels constructes utilitzats pel pacient que s'han convertit en disfuncionals i en ajudar a formular nous constructes més funcionals.
  G. Psicologia cognitiva:
  La psicologia cognitiva, contràriament al que comunament se sol crear no es va originar a la dècada dels anys seixanta, sinó molt abans com a disciplina de la psicologia experimental i de la psicologia evolutiva.
  En la tradició experimentalista destaca, especialment, l'anglès FC Bartlett. En la seva obra "Recordant" de 1932, desenvolupa una explicació constructivista de la memòria, concepció que es va anticipar gairebé quaranta anys a les teories dels esquemes cognitius actuals. Les investigacions de Bartlett van portar a que rebutgés el concepte de memòria com a dipòsit o "magatzem" i va subratllar el concepte de memòria com "construcció". La construcció implicava que la memòria utilitza esquemes per observar i classificar la informació, per tant com un procés actiu de reinterpretació. La successiva reorganització de l'experiència en esquemes permet el desenvolupament de la memòria i els esdeveniments recordats que són reconstruïts de manera diferent en funció de l'ampliació dels esquemes.
  En la tradició de la psicologia evolutiva J.Piaget (1896-1980) va dedicar pràcticament tota la seva obra a l'estudi del desenvolupament cognitiu, sobretot del pensament i la intel · ligència. Per a Piaget l'individu vá organitzant la seva experiència i coneixement en esquemes cognitius que a través de dos processos fonamentals (assimilació i acomodació) es vá modificant. El procés de desenvolupament s'inicia a partir d'esquemes "sensorials i motors" on el coneixement està lligat a l'acció directa, i acaba en els esquemes de les "operacions formals" on s'han aconseguit nivells d'abstracció més deslligats de l'experiència immediata.
  En els anys seixanta, gràcies a la influència de la teoria de la informació, la teoria de la comunicació, la teoria general de sistemes i sobretot el desenvolupament dels ordinadors, la psicologia en general es fa cognitiva (caldria dir amb més exactitud "es reconstrueix com cognitiva ", si tenim en compte els antecedents anteriorment exposats). Es concep l'ésser humà no com un mer reactor als estímuls ambientals, sinó com un constructor actiu de la seva experiència, un "processador actiu de la informació" (Neisser, 1967).
  El nou model teòric cognitiu resultant és el "Processament d'informació". Les característiques generals d'aquest model són (Mahoney, 1974).
  1 - La conducta humana està intervinguda pel processament d'informació del sistema cognitiu humà.
  2 - Es distingeix entre processos (operacions mentals implicades en el funcionament cognitiu) i estructures (característiques permanents del sistema cognitiu).
  3 - Es proposen quatre categories generals de processos cognitius: atenció (selectivitat assimilativa dels estímuls), codificació (representació simbòlica de la informació), emmagatzematge (retenció de la informació i recuperació (utilització de la informació emmagatzemada).
  4 - Es destaquen tres estructures cognitives: Receptor sensorial (rep la informació interna i externa), una memòria a curt termini (que ofereix una retenció a curt termini de la informació seleccionada) i una memòria a llarg termini (que ofereix una retenció permanent de la informació).
  En resum la persona no és un reactor a l'ambient (conductisme) o forces organísmiques biològiques (model psicodinàmic), sinó un constructor actiu de la seva experiència, amb caràcter intencional o propositiu.
  L'EMERGÈNCIA D'UN PARADIGMA INTEGRADOR
  Des dels anys setanta fins a la data actual han vingut proliferant la generació massiva de nous models psicoterapèutics. Goleman (1986) arriba a identificar 2500 orientacions psicoterapèutiques. Aquest estat s'ha degut fonamentalment a dues causes: la crisi dels models teòrics predominants (el psicoanalític i el conductista, sobretot) i l'estudi sistemàtic de l'eficàcia de les diferents psicoteràpies.
  Pel que fa als models tradicionalment predominants es produeixen una sèrie de fets:
  A) En l'orientació psicoanalítica:
  1 - Oblit teòric del factor evolutiu filogenètic de les espècies. La teoria Freudiana partint de Darwin, redueix l'explicació de la conducta a mecanismes excessivament precognitivos. (Peterfreund, 1971).
  2 - Ús d'un llenguatge antropomòrfic i "homuncular" de la metapsicologia: "Això, Ego, Superego .." (Peterfreund, 1971).
  3 - Rebuig, de vegades visceral, d'una aproximació científica, confonent la ciència amb una definició empirista de la mateixa, com a base del rebuig. (Peterfreund, 1971).
  4 - Eficàcia comparativament superior de teràpies dinàmiques breus davant del psicoanàlisi tradicional, violant el principi de l'anàlisi prolongat (Malan, 1963, 1976).
  5 - Acceptació general de les observacions clíniques de l'obra freudiana, però rebutjant la seva interpretació metapsicológica i proposant com a alternativa un model mes cognitiu per interpretar aquestes dades (pe Peterfreund, 1971; Erdelyi, 1974 i Arieti, 1985).
  B) En l'orientació conductista:
  1 - Modificació de l'explicació unidireccional, ambientalista de la conducta, per una explicació bidireccional, on el subjecte coparticipa a produir la seva conducta. (Bandura, 1982).
  2 - Oblit, igual que en la psicoanàlisi, el factor filogenètic-evolutiu i diferències d'espècies.
  3 - Eficàcia diferenciada de les tècniques conductistes només en alguns trastorns (pe fòbies, compulsions ...) i no en la generalitat d'ells com es proposava en una visió excessivament optimista d'aquest model. (Frank, 1985).
  4 - Incorporació progressiva al model conductista ambientalista de factors mediacionals de tipus biològic (pe Eysenck, 1982) i cognitives (Mahoney, 1974 i Bandura, 1982).
  C) En les diferents orientacions psicoterapèutiques, en general (Garske i Linn, 1989):
  1 - Els conceptes cognitius expliquen fenòmens clínics divergents, des de la interpretació fins al condicionament, permetent salvar les diferències entre els límits teòrics.
  2 - Entre els mecanismes comuns a totes les psicoteràpies que expliquen el canvi destaquen els relacionals, i com a través d'una nova relació amb el terapeuta es facilita la modificació cognitiva: activació d'expectatives de canvi, modificació de creences disfuncionals i desenvolupament d'habilitats cognitives -conductuals.
  3 - La psicologia cognitiva, a diferència de la psicoanàlisi, el conductisme i la psicologia humanista, no està unida a una epistemologia estreta de la conducta humana. Té un immens valor heurístic per omplir els buits teòrics i paradigmàtics.
  4 - Els elements relacionals, inconscients i d'aprenentatge tenen perfecta cabuda en el model cognitiu de manera integrada i coherent.
  En resum es proposa al model cognitiu com a paradigma integrador. Aquest model aportaria a la psicoteràpia (C. Perris, 1988):
  1 - Una teoria evolucionista de l'aprenentatge i l'organització de l'experiència subjectiva, coherent amb el desenvolupament filogenètic i ontogenètic del sistema nerviós humà.
  2 - Un teoria contrastable i verificable científicament.
  3 - Un marc de confluència de diferents orientacions de la psicoteràpia que expliquen el canvi i l'estabilitat de la conducta en base a processos cognitius
  Part I: TEORIA I FONAMENTS
  2. Els Fundadors de la Psicoteràpia Cognitiva: Beck i Ellis
  La Teràpia Racional Emotiva de Ellis
  LA TERÀPIA RACIONAL EMOTIVA DE ELLIS:
  Albert Ellis (1913 -) (1913 -) va rebre el seu títol de graduat de psicologia el 1934 al City College de Nova York. Nou anys més tard, el 1943 va obtenir el títol de "Màster" i el 1947 el de doctor, aquests dos últims a la Universitat de Columbia. Ja en 1943 havia començat la seva tasca clínica en consultes privades, tractant problemes matrimonials, familiars i sexuals. Al poc temps va començar a interessar per la psicoanàlisi, i va procurar instruir-se en aquest tipus de psicoteràpia, passant 3 anys d'anàlisi personal. En aquesta època va ocupar diversos càrrecs i dedicacions com a psicòleg clínic en un centre de salut mental annex a un hospital estatal, va ser a més psicòleg cap del centre de diagnòstic del departament de Nova York d'Institucions i Agències, també va ser professor de les Universitats de Rutgers i Nova York, però podem dir que la major part de la seva vida la va dedicar a la pràctica privada de la psicoteràpia.
  La seva pràctica privada va ser inicialment psicoanalítica, amb èmfasi en la teoria de Karen Horney. Revisant els resultats del seu treball, va estimar que el 50% dels seus pacients milloraven i el 70% dels pacients neuròtics (xifres similars a la resta dels psicoanalistes). Però Ellis no estava satisfet amb aquestes xifres ni amb la teoria psicoanalítica que fonamentava la seva feina. Els seus punts de qüestionament a aquesta teoria se centraven en l'excessiva passivitat del terapeuta i del pacient i la lentitud del procediment. Per això va acostar més la seva tasca psicoterapèutica a un enfocament "neofreudiano", obtenint un 63% de millora en els seus pacients i un 70% en els seus pacients neuròtics. Tot això s'havia aconseguit amb menys temps i menys entrevistes. Però tot i això, va observar que els seus pacients se solien estancar en la mera comprensió de la seva conducta ("Inshigts") sense que la modifiquessin necessàriament. En aquest punt va començar a buscar mètodes més actius en la teoria de l'aprenentatge i les tècniques de condicionament. Els seus resultats van millorar encara més. Però no estava encara satisfet del tot. Va ser en 1955 quan va començar a desenvolupar el seu enfocament racional-emotiva de la psicoteràpia. El 1958 va publicar per primera vegada el seu famós model ABC per a la teràpia, on exposava que els trastorns emocionals derivaven d'un continu "autodoctrinamiento" en exigències irracionals. La teràpia tenia així com a fi, no només prendre consciència d'aquest autodoctrinamiento en creences irracionals, sinó també en la seva substitució activa per creences més racionals anti-exigencials i anti-absolutistes i la posada en pràctica conductual mitjançant tasques fora de la consulta.
  Entre 1950 i 1965 publica una sèrie d'obres centrades preferencialment en l'àrea sexual (pe "sexe sense culpa", 1958, "Art i Tècnica de l'Amor", 1960 i "L'enciclopèdia de la conducta sexual", 1961), que li van fer ocupar un lloc rellevant en aquesta àrea. També en 1962 publica la seva primera obra rellevant en el camp de la psicoteràpia ("Raó i Emoció en Psicoterapia") on exposa extensament el seu model de la teràpia racional-emotiva. A partir dels seixanta, Ellis es va dedicar a aprofundir i ampliar les aplicacions clíniques de la seva model, publicant una gran quantitat d'obres, que tenien com a eix central esdevenir "mètodes d'autoajuda".
  Ara exposarem els principals conceptes de la seva obra (Ellis, 1962,1981,1989 i 1990).
  1 - Principals conceptes teòrics
  A-METES I RACIONALITAT:
  Els homes són més feliços quan es proposen metes i s'esforcen per assolir racionalment. Les principals fites humanes es poden englobar en:
  a-Supervivència.
  b-La felicitat. Aquesta última pot ser perseguida a través d'una o diverses de les següents submetes:
  - Aprovació o afecte.
  - Èxit i Competència personal en diversos assumptes.
  - Benestar físic, emocional o social.
  En aquest punt, Ellis, destaca la forta concepció filosòfica de la seva teràpia (seguint en gran mesura la tradició estoica) on els humans són éssers propositius a la recerca de metes personals, que constitueixen al seu torn, les "filosofies personals" de cadascú.
  B-COGNICIÓ I PROCESSOS PSICOLÒGICS:
  a-Pensament, afecte i conducta estan interrelacionats, afectant mútuament.
  Pensament
  Afecte Conducta
  b-Els principals components de la salut i els trastorns psicològics es troben a nivell del pensament, a nivell cognitiu. Aquests components determinants són:
  - Les Creences Irracionals (Exigències) en els processos de trastorn psicològic.
  - Les Creences Racionals (Preferències) en els processos de salut psicològica.
  C-ÈMFASI HUMANISTA-FILOSÒFIC DEL MODEL:
  a-Les persones, en certa manera, pateixen per defensar filosofies vitals centrades en perseguir els seus objectius personals de manera exigent, absolutista i irracional.
  b-Les persones són més feliços, de manera general, quan persegueixen els seus objectius de manera anti-exigent, anti-absolutista, preferiblement o de manera racional.
  Depressió reactiva 
  Aquest tipus de depressions responen a factors situacionals, sent la seva gènesi bàsicament psicològica.
  No s'han evidenciat fins ara elements hereditaris ni organogénicos que poguessin tenir pes en l'explicació de l'origen d'aquests quadres.
  Es caracteritzen per presentar una marcada tristesa acompanyat per un estat d'ansietat exagerada.
  L'inici del quadre és gradual, i el seu curs continu. El pacient mostra tant acte com heteroagressivitat, i hi ha absència de productivitat delirant.
  En la depressió reactiva s'haurà de tenir en compte la personalitat de base, ja que ella serà la que li imprimeixi la característica essencial de les manifestacions.
  No serà el mateix un pacient, per exemple, amb personalitat histeoroide enfront d'una situació de dol, que un pacient amb personalitat esquizoide davant de la mateixa situació.
  Depressió Endògena
  En els casos de les depressions endògenes és important assenyalar els factors constitucionals i l'herència.
  S'observa una evident tristesa vital que envaeix la totalitat de l'existència del malalt, condicionant globalment la seva conducta.
  L'inici d'aquests quadres és brusc, presentant diverses variacions al llarg del curs de la malaltia. Predomina la autoagressió i la recerca obsessiva del suïcidi com a "remei de tots els mals".
  S'observen idees delirants, de les quals podem destacar les idees de ruïna, en què el malalt se sent un ésser inservible, sent per tant, absolutament rescindible la seva existència. Les idees de culpa que fan que el subjecte se senti responsable de totes les calamitats que ocorren al seu voltant i finalment les idees de suïcidi, per la qual cosa és important recordar que en aquest tipus de quadres la recerca del suïcidi és real i concreta, no merament una actuació. Aquesta recerca es caracteritza per ser planificada, no deixant cap possibilitat de ser rescatat.
  Referint-nos a la resposta terapèutica per a aquests quadres, cal esmentar que els mateixos solen tenir una bona resposta als antidepressius. El tractament psicoterapèutic és essencialment important com a suport als esquemes psicofarmacològics de base, sense descartar en el cas de la presència d'idees delirants, la conveniència d'una internament domiciliària o institucional del pacient, per al seu millor contenció.

Terapia de Pareja Granollers